Agraïm a les companyes Carmen i Isabel, de Les Kellys (Kellys Barcelona), haver vingut a Ca la Dona i donar-nos l’oportunitat de trobar-nos, compartir lluites i desitjos per un país millor, segures que, entre totes, serà realitat.
VOLEM UN PAÍS LLIURE, AMB TREBALL DIGNE
Donem suport a la lluita de les KELLYS !
La mobilització sindical de les Kellys permet una reflexió important que hauríem de tenir present per construir UNA REPÚBLICA FEMINISTA.
El nom de les Kellys prové d’un joc de paraules referent a lasKelimpian. Les Kellys són treballadores assalariades de neteja i són un exemple clar de les contractacions més precàries, de jornades interminables, de condicions d’explotació inhumanes, tot dintre d’una indecent normalitat i legalitat que ve dictada per la cultura patriarcal i el mercat capitalista d’explotació laboral.
Les autoanomenades Kellys són dones que treballen principalment en hotels: fan les habitacions, els llits, netegen la roba, els vàters i els banys. Cobren 2€ per netejar una habitació i la seva feina representa moltes vegades un risc per a la seva salut.
La feina de les Kellys és important i necessària perquè cada matí surtin de l’hotel persones perfectament descansades, netes i preparades per a les seves activitats. Sense el treball de les Kellys la vida seria molt complicada. Podem imaginar-nos la vida sense les que netegen? Que difícil seria! El mateix que passa a casa. Com seria una vida amb els banys bruts i la roba per rentar? Qui neteja els nostres vàters, les nostres habitacions? Qui renta i planxa la nostra roba? Qui ho fa, cobra per fer-ho? .Quin salari? És evident que la cultura patriarcal menysprea coses tan importants per a la vida de les persones com són les tasques de cura i la neteja, imprescindibles per sostenir la vida. Són activitats considerades com temps residual, no productiu i esdevenen un treball invisible, en primer lloc perquè les hem de fer les dones i en segon lloc perquè el sistema només valora la rendibilitat i l’acumulació de capital.
La precarietat té rostre de dona
Tot i que el segle XX ha estat la fi de la supremacia del sexe masculí i les dones hem guanyat espais i drets, els treballs imprescindibles per a la vida que, tradicionalment, han fet les dones, han continuat sent menystinguts, degradats i invisibilitzats i, en conseqüència, mal pagats i desprestigiats socialment. Davant això les dones patim una constant inadequació perquè el nostre temps i les nostres vides estan lluny del que l’economia capitalista considera important.
La cura en la construcció d’un país nou
Les feministes hem denunciat moltes vegades com l’economia capitalista dona l’esquena a les necessitats de la vida de la gent i a la preservació dels recursos del planeta, perquè es mou en termes de rendibilitat i acumulació de capital sense més contemplacions i en contra del sentit comú. Per això les feministes veiem en la lluita per la independència de Catalunya una oportunitat de fer un nou plantejament en favor de la cura, de la conciliació del treball amb la vida personal i familiar i del treball digne. Això comporta la construcció d’un nou país i d’una nova Constitució.
Si en aquesta revolució no es pot ballar, no m’hi apunto (Emma Goldman)
El feminisme no ha estat mai una llista de drets, sinó una pràctica de llibertat política. Pràctica que permet de qüestionar el sistema patriarcal existent i que obre camins per aconseguir una vida digna. Però tota acció pressuposa un risc i el resultat pot ser moltes vegades sorprenent i inesperat. Hem de córrer aquest risc per avançar. I hem de cercar noves maneres de fer-ho.
En aquest sentit les Kellys, com les feministes, no segueixen un model de lluita predeterminat, sinó que es posen en joc al carrer, a les manifestacions de tota mena;, fan pel·lícules, cartells, samarretes, musicals; qüestionen el sistema d’arrel; són una explosió de creativitat per transgredir i denunciar l’actual sistema d’explotació, exposant el seu cos en diversitat de talles, color de pell. La llibertat està palesa en l’espai on intervenen. Fan allò que les feministes hem fet sempre: ACTUAR. Actuar és ser lliure. I actuen amb la resta de companyes. Les actuacions de les Kellys van més enllà de les dels actuals sindicats, preocupats en reformar allò irreformable. Totes sabem que es tracta de voluntat política permetre o no les externalitzacions, els salaris d’explotació, etc. Les Kellys han creat una autoorganització amb més participació que l’habitual en un sindicat i amb un compromís superior. Les Kellys, amb la seves accions, han ressaltat la vàlua i autenticitat de les dones en relació amb altres dones, de manera oberta i posant en joc uns valors que socialment mai no han estat reconeguts.
Perquè en la cultura oficial hi ha pocs models de llibertat femenina, perquè la cultura ve marcada pels privilegis masclistes de manera implícita o explícita. Crear una xarxa de contracultura, amb posicions radicals contra l’androcentrisme actual, una cultura oberta, inclusiva, participativa i amb autenticitat, on es defensa i es posa en joc el cos i els sentiments de les persones davant de la masculinitat jeràrquica, racista i tradicional. Es tracta de sortir de la lògica cultural patriarcal, de creure que la utopia és possible i de reinterpretar sentir des del cos. Perquè la cultura actual destrueix els cossos posant-los com a objectes del desig i de consum, i, en aquest terreny, les dones ens en duem la pitjor part. La lluita de les Kellys és la lluita de les feministes. I el feminisme és l’organització més àmplia, diversa i diferent que mai ha existit; és, en realitat, una contra cultura, una autoconsciència davant la cultura instrumental del masculí dominant.
Per una República Catalana Feminista
Davant immobilisme totalitari del Govern Espanyol, les feministes independentistes apostem per una República Feminista i això vol dir, entre d’altres coses, un nou país amb un treball digne. FxI donem total suport i seguim amb la màxima atenció la lluita de les Kellys perquè posa a la vista de la societat una oportunitat de pràctica feminista lliure.
Catalunya ha començat un procés importat; si Catalunya guanya, guanyen tots aquells que lluiten per les llibertats polítiques. També Espanya i també Europa i el món. I guanyem les dones. No podem afegir un país més a la llarga llista de països sense llibertat. No poder celebrar un referèndum a Catalunya és un fracàs, no només pels independentistes sinó també per tots aquells que creuen i defensen les llibertats de les persones, del pobles i, també, per al feminisme.
Les feministes independentistes demanem el suport, la participació i l’acció feminista en aquest procés de Catalunya. Encara tot està per fer i tot s’ha de decidir: Endavant la Republicà Feminista!
Feministes per la Independència
Ca la Dona, 4 de setembre 2017
femviacat@gmail.com
Ca la Dona, carrer de Ripoll 25, Barcelona
Feministes per la Independència 