Feministes per la Independència


Deixa un comentari

25N Dia Internacional per l’eradicació de les violències masclistes

DONES LLIURES EN UN PAÍS LLIURE. PROU VIOLÈNCIES MASCLISTES. 2015 Catalunya: 15 feminicidis; PPCC: 15 + 16 PV + 2 IB i Regne Espanya: 93, dades GeoFeminicidio.net

pancarta25nfxiw copiaMANIFESTACIÓ 25 DE NOVEMBRE DE 2015 a BARCELONA: Trobada 19h a Canaletes. Porta una espelma!

MANIFEST 25N 2015

NO MORIM, ENS MATEN. Contra la violència masclista, AUTODEFENSA FEMINISTA

Avui, Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, som aquí per manifestar de nou el rebuig contra la violència masclista, el rebuig contra una violència que segueix volent sotmetre les dones, lesbianes i trans, envaint tots els àmbits de la nostra vida.

Denunciem la pervivència del sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències.

Denunciem la cultura masclista que encoratja, estimula, consent i atia l’ús de la violència contra les dones com exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: la militarització de les societats, la categorització dels cossos i les vides, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants d’altres. Denunciem totes aquelles violències que se sumen i interseccionen en la diversitat que acull el ser dones.

Manifestem que les violències masclistes no són aïllades i particulars, no són allò que succeeix a una dona concreta sinó que les vivim totes i s’inscriuen en les nostres vides i els nostres cossos.

Manifestem que totes nosaltres, totes les que som aquí, som expertes en l’experiència de la violència masclista. En un àmbit o en diversos; en nosaltres mateixes o en dones properes: amigues, col·legues, germanes, mares, filles, àvies, nebodes, netes, cunyades, ties… D’una manera o de diverses, totes coneixem la violència pel fet de ser dones.

Manifestem que estem fartes del silenci entorn els perpetradors de la violència, de la no responsabilització dels agressors, de l’absència de reconeixement i de resposta institucional.

Denunciem que la violència contra les dones és la més greu, sistemàtica i impune vulneració dels drets humans de la meitat de la població de la nostra cultura occidental.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit jurídic i policial culpabilitzant les dones i estigmatitzant-les quan no confien en els recursos legals que se’ls hi ofereixen; desprotegint-les en exigir la seva adequació als sistemes jurídico-penals enlloc d’adequar els sistemes a la diversitat de les necessitats de les dones. Responsabilitzant-les a la fi de la violència viscuda.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit laboral amb feines precàries, sous baixos, atur elevat. La que obeeix al capitalisme acarnissat dels tractats de lliure comerç que s’apropia del capital femení en el seu benefici.

Denunciem la violència estructural que opera a través de les retallades en l’àmbit social, deixant les dones que pateixen violència directa en situació de desempar i victimitzant-les doblement. La violència que col·loca les persones dels serveis d’atenció a límits d’explotació amb l’excusa de la crisi i les retallades.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit de la salut coaccionant la llibertat dels cossos de les dones legislant-los, cancel·lant-los i violentant-los.

Denunciem la violència estructural que opera en l’àmbit d’ensenyament obviant models coeducatius i cooperatius mantenint currículums escolars i plans d’estudi que vehiculen la cultura de la violència.

Denunciem que som davant d’una greu problemàtica de salut pública, on les estadístiques oficials només assenyalen la punta visible de l’iceberg d’una xacra molt estesa i d’arrel profunda.

Denunciem la violència institucional que sosté i manté aquestes estructures sense reconèixer i assumir la responsabilitat cabal en l’eradicació o la perpetuació de la violència vers les dones. Denunciem les polítiques de maquillatge que ens esgoten i ens espremen.

Denunciem la violència institucional que no intervé en l’enculturació neomasclista de la nostra societat; que s’apropia el discurs feminista obviant el fons i les pràctiques que implica; que es limita a gestionar minsos recursos que de cap manera arriben al fons d’una problemàtica que pot anomenar-se feminicidi; que incompleix els propis compromisos legislatius en no desplegar els efectes que haurien d’emanar de les normes.

Denunciem la violència institucional que minimitza, aïlla, dispersa i oculta, la magnitud de la violència contra les dones no abordant-la des de les dimensions simbòliques i estructurals que la legitimen i sustenten, actuant així com a còmplice d’aquesta violència.

Manifestem i recordem: a qui calla, que el silenci el fa còmplice de la violència; a qui no escolta, que triar la ignorància el fa responsable; i a qui pot fer-ho i no actua, que no prendre mesura és una forma més de violència.

Com cada any, seguim i seguirem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.

I per la construcció d’una societat digna, lliure de violències per a totes i per a tots:

  • ESCOLTEU-NOS. La saviesa femenina i el moviment feminista són la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.
  • MIREU-NOS. Som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per la transformació de la feminitat i la masculinitat.
  • VEIEU-NOS. El reconeixement a la diversitat és el principi de la llibertat. Sense dones lliures no hi ha països lliures
  • RECONEGUEU-NOS. Les dones teixim xarxes i sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat.

El nostre saber feminista és imprescindible per acompanyar i guiar la transformació social que nosaltres fem cada dia, amb el nostre dia a dia.

Les unes al costat de les altres, practicant l’autodefensa feminista, diem PROU a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relaciones lliures perquè:

PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.

PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE, I LLIURE DE VIOLÈNCIES.

PERQUÈ ENS VOLEM VIVES, I ALEGRES, I SANES, I FORTES, I JUNTES!!!


Deixa un comentari

7n Prou de violències masclistes

7NMANIFXI15 víctimes de feminicidis a Catalunya (6 oficials i 9 no oficials, dels que 7 són familiars i 2 són criatures, 1 nena i 1 nen), dels 84 feminicidis al Regne d’Espanya, registrats aquest 2015 per Feminicidio.net

“La violència exercida contra les dones és la més alta negació dels drets humans i l’evidència del domini patriarcal que impedeix que les dones puguin assolir el seu ple desenvolupament com a éssers humans i com a ciutadanes de ple dret. Les violències vers les dones (violència masclista, mutilació genital femenina, violència sexual, la trata de dones etc.) no són una qüestió individual ni privada. Són una qüestió política i cal, per tant, que siguin una qüestió d’Estat.” (d’Un país independent del patriarcat. Col·laboració FxI pel El llibre dels colors,abril 2015 )

El 7 de novembre de 2015, a les 12h, dones i col·lectius feministes de tots els pobles del Regne d’Espanya marxem juntes a Madrid per exigir que la lluita contra les violències masclistes sigui una qüestió d’estat...A Catalunya tenim la Llei 5/2008, 24 abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, reconeguda com a referent en aquesta temàtica, però que no s’està desplegant en la seva totalitat ni dotant dels recursos suficients per fer-la efectiva. És per això que a part de sumar-nos a la marxa col·lectiva 7N a Madrid, volem traslladar les mateixes reivindicacions i demandes al NOU Parlament de Catalunya per tornar-li a recordar que en aquest nou país que moltes feministes desitgem, no hi ha cabuda per la violència masclista. Cal que la lluita contra les violències masclistes sigui una qüestió d’estat! Volem una Catalunya lliure de violències masclistes !!!  veure Ca la Dona

Com dèiem aquest estiu… “Necessitem tots els recursos per a acabar amb aquesta violència que assassina també les nostres filles i fills per fer-nos més mal. Necessitem que d’una vegada per totes l’eradicació de la violència masclista sigui una qüestió d’Estat, que tothom se’n senti responsable. Políticament és una qüestió que afecta a totes les estructures d’estat (presents i  futures): serveis de salut, de justícia, policials i de seguretat, educatius, serveis socials, ocupació…per tant PROU RETALLADES en les polítiques de prevenció, detecció, reparació, protecció i lluita vers les violències masclistes!

De veritat ens podem permetre més dones assassinades a mans de marits, ex-marits, fills, familiars, ex-amics…es suïcidin o no desprès? Prou prejudicis i estereotips masclistes que reafirmen l’ordre social injust!

Prou agressions, prou maltractaments, prou explotacions, prou assassinats, prou complicitat, prou victimitzar-nos, prou d’ignorar a totes les que ja no hi són, prou terrorisme masclista, prou impunitat!

No tindrem un país lliure, si les dones no som lliures!

P.D. El feminicidi al codi penal del proper estat català!”

vullvolem4

Tota la info de la marxa 7n a la web Novembre Feminista

 


1 comentari

Prou impunitat!

vullvolem4A qui llegeixi aquest escrit:

Les dones que es trobin en situacions de violència masclista i les persones del seu entorn poden trucar les 24 hores del dia i tots els dies de l’any al telèfon 900 900 120, telèfon gratuït i confidencial de la Generalitat Catalunya. Informa’t: drets

 

És insuportable viure dia a dia la intensificació bestial de la violència patriarcal que va ampliant amb total impunitat els atacs contra les dones. Des del mes de maig, hem superat, mes a mes, les tràgiques estadístiques del 2014 i sembla que l’agost anem camí de fer el mateix.

Al Regne d’Espanya, en 2 mesos han estat assassinades 34 dones i criatures a mans d’homes masclistes, parelles, ex-parelles, pares o fills i sumen 64 des de gener, als Països Catalans són 28 les dones i criatures assassinades, 14  a Catalunya, en el que portem d’any (el 2014 foren 15). Sense comptar el cas de la veïna de Sabadell assassinada a Holanda en anar a recuperar les seves 2 criatures petites.

A Feminicidio.net (àmbit R.Espanya) i a La Directa (àmbit PPCC) es compten tots els casos d’agressions, també els que l’estadística oficial patriarcal es resisteix a comptar, com el cas de la Laura, amiga de la Marina, assassinada a Cuenca en acompanyar-la a recollir les seves pertinences.

Homes, ens esteu matant! Què hem de fer?

No ens en tenim prou amb les mostres de solidaritat i les lamentacions. Necessitem tots els recursos per a acabar amb aquesta violència que assassina també les nostres filles i fills per fer-nos més mal. Necessitem que d’una vegada per totes l’eradicació de la violència masclista sigui una qüestió d’Estat, que tothom se’n senti responsable. Políticament és una qüestió que afecta a totes les estructures d’estat (presents i  futures): serveis de salut, de justícia, policials i de seguretat, educatius, serveis socials, ocupació…per tant PROU RETALLADES en les polítiques de prevenció, detecció, reparació, protecció i lluita vers les violències masclistes!

De veritat ens podem permetre més dones assassinades a mans de marits, ex-marits, fills, familiars, ex-amics…es suïcidin o no desprès? Prou prejudicis i estereotips masclistes que reafirmen l’ordre social injust!

Prou agressions, prou maltractaments, prou explotacions, prou assassinats, prou complicitat, prou victimitzar-nos, prou d’ignorar a totes les que ja no hi són, prou terrorisme masclista, prou impunitat!

No tindrem un país lliure, si les dones no som lliures!

P.D: El feminicidi al codi penal del proper estat català!

 

16 agost 2015 (actulitzat a 19/08 per afegir la veïna de Sabadell)

FxI, Barcelona

 

+ informació. Algunes lectures per si no t’acabes de creure que estem parlant de terrorisme masclista:

infolibre, per Núria Varela: El machismo mata, la hipocresía lo alimenta (agost 2015)

la directa.cat, per Celia Castellano  “No hi som totes, falten les mortes” (febrer 2015)

anuari Media.cat, per Anna Boluda: CAU UN 32% LA PROTECCIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE (anuari 2014)

la directa.cat, per Rubèn Sanchez Ruiz: Violència masclista institucional (novembre 2014)