Qui som

Ens definim com Feministes per la Independència. Des d’aquest grup, reclamem un país lliure però també aspirem a ser independents del patriarcat, del capitalisme i del militarisme.

3 preguntes que ens va fer Sara Cuentas, periodista de La Independent, ens serveixen per fer cinc cèntims de qui som (un dia d’octubre 2014)

1.¿Com neix la iniciativa del moviment de dones independentistes des del feminisme?

/ANGELS/El moviment feminista és molt ampli. Podem parlar de nosaltres. Col·lectivament, fa dos anys enrera. Com a sòcies de Ca la Dona hem promogut per segon any la Via Feminista, participant per l’autoderminació dels pobles i cap a una Catalunya independent, justa i solidària, antipatriarcal, feminista, sostenible, respectuosa amb la terra i sense exèrcits.

Aquest any vam fer la V al Tram57. L’any passat vàrem anar a les Terres de l’Ebre, a Amposta, a fer la cadena humana de  la via catalana de l’Assemblea Nacional. Entre mig, vam fer la foto per la campanya Un país normal, d’Omnium. La trobada per la “foto” va significar fer un pas endavant i decidir estar en el procés. Teníem i tenim il·lusió i esperança per construir una societat diferent que reculli les nostres reivindicacions i sigui millor per a tothom (ja sabem que un altre món és possible), visibilitzant la presència i aportacions de les dones ….i volem viure en un país lliure.

/ANI/Passat l’11 de setembre, vàrem trobar-nos per veure com volíem i podíem participar activament en el procés de transició nacional. I anem fent, tot va molt ràpid!. Malgrat les urgències del moment, poder votar el 9N, anem treballant per dibuixar el país nou que volem les dones, organitzem trobades amb dones a les que volem escoltar què diuen, sobre els temes que ens interessen i espais des d’on compartir les experiències i les emocions amb què cadascuna de nosaltres vivim i sentim el dret a decidir i la possibilitat d’aconseguir la independència.

Ens hem constituït com a grup dins Ca la Dona. Som un grup obert a tota dona que tingui ganes d’afegir-se. Som feministes que donem suport a la consulta #9N2014 i VOTAREM per canviar-ho tot. En aquests moments som més dones, de diferents espais, feministes i/o independentistes.

2.¿Per què es clau que el moviment feminista tingui una implicació més protagònica al procés per la independència?

/MERCÈ/És un fet que la veu de les feministes té molt poca presència en l’actual procés de transició nacional que està vivint Catalunya. Les feministes tenim el nostre lloc i reconeixement en alguns dels espais col·lectius, però, en termes generals, no s’ha aconseguit visibilitzar les dones en el procés pel dret a decidir i cap a la independència.
No és que ens hàgim despertat tard, és que com a dones feministes, confiant en la iniciativa de les dones, hem esperat a afegir-nos a propostes que anessin sortint des de la diversitat i pluralitat del moviment de dones, sempre respectuoses amb totes les sensibilitats. Aquests grups fins ara no han sorgit. Des de Ca la Dona, però, s’ha anat conformant un nucli de feministes que hem participat a la Via Catalana dels dos últims anys, com dèiem abans.

Les feministes sabem que la política de les dones és la política, que el dret a decidir de les dones encara no és reconegut i que la independència de les dones, la llibertat de les dones, dins del patriarcat és una fita irrenunciable. Les feministes sempre hem tingut els nostres dubtes sobre les formes organitzatives patriarcals i ara aquesta recança tan nostra és també compartida per altres grups de la societat que s’organitzen altrament en processos, plataformes, etc.

/ÀNGELS/Hi ha diferents iniciatives endegades per construir el nou país on podem fer aportacions. Moltes de nosaltres no ens sentim cridades a participar des del moment en que els debats programats no inclouen la presència “d’expertes” més enllà d’inauguracions, i en els textos i discursos el masculí genèric és aclaparador.

/TÀNIA/ Les entitats més potents pel dret a decidir de la societat civil estan liderades per dones i gairebé tots els partits del bloc sobiranista tenen dones en llocs de molta visibilitat pública. Però això no vol dir que els drets de les dones o la igualtat entre dones i homes ocupin un lloc central en el debat. Fixem-nos també en la composició de gènere del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Les dones hi tenen una representació pírrica. I als mitjans? Quantes veus de dones hem sentit en els debats, en els documentals recents? Ni les dones ni les nostres demandes com a feministes hi ha estat gaire presents. Sabem que un nou Estat no és una condició suficient per assolir la igualtat de gènere i per protegir i ampliar els drets de les dones. Però sí que representa una oportunitat històrica per reformar i transformar les institucions econòmiques i polítiques així com les cultures i valors patriarcals que les sustenten.

/ANGELS/No sabem què passarà a Catalunya, però volem “ser-hi” i participar, convençudes que l’endemà de l’endemà, la construcció d’aquest nou país, ha de ser diferent. I ser-hi implica que les nostres propostes, que les propostes feministes, formin part dels debats, ser visibles i que s’escolti la nostra veu.

3. Ens pots explicar quins objectius té la iniciativa i a partir d’aquesta què espereu?

/MERCÈ/Esperem visibilitzar aportacions feministes i la necessitat d’incloure-les en l’agenda política del país que volem, aprofitant les plataformes existents, en aquest cas, Ara és l’Hora.

/TÀNIA/Volem plantejar la possibilitat o la necessitat de crear una plataforma activa de dones per generitzar els debats al nostre país i que les plataformes pel dret a decidir visibilitzin les dones.

/ÀNGELS-ANI/Engrescar a més dones per tal que participin activament en el procés de transició nacional que té una fita important en la votació del 9N, votant SÍ SÍ i, que continua fins aconseguir un país lliure perquè les dones siguin també lliures, que serà, sens dubte, un país millor per a totes i tots. Simplement, un país lliure i digne.

Com vam dir en la presentació del 23 de setembre: Un nou Estat no és una condició suficient per assolir la igualtat de gènere i per protegir i ampliar els drets de les dones. Però sí que representa una oportunitat històrica per reformar i transformar les institucions econòmiques i polítiques així com les cultures i valors patriarcals que les sustenten. Aquesta etapa de canvis ens sacseja i ens encoratja perquè, com deia la nostra poeta Maria Mercè Marçal, “ens obre una finestra en aquest cel tancat”. Una finestra d’oportunitats i d’il·lusions per construir un país millor. Un país lliure, independent, laic i feminista. Sense acabar amb el patriarcat no aconseguirem una societat més lliure i justa. Els versos de la MMM “tres voltes rebel” tenen més vigència que mai. En la construcció d’aquest nou país, volem ser-hi. I ser-hi implica que les nostres propostes formin part dels debats, ser visibles i que s’escolti la nostra veu. Presentació_23092014 Mercè Otero-Vidal i Tània Verge Mestre

Foto. Bona part de la colla de sòcies de Ca la Dona que vam anar a fer la Via a les Terres de l’Ebre, a Amposta, 11 de setembre 2013