Estem convocades!

última hora: hi ha convocatòria CUP per trobar-se avui a places ajuntaments d’arreu, 20h. les FXI intentem trobar-nos a plaça Sant Jaume, mirant Generalitat, a la dreta.

Estem convocades!

Benvolgudes, oficialment ja estem convocades! Falten menys de 23 dies per votar!!!!!

Companyes de Feministes per la Independència i sòcies de Ca la Dona hem treballat aquests últims mesos en Dones pel SÍ amb les companyes de Dones per la Independència.  Dones pel Sí és una iniciativa pensada per formar part de la campanya unitària de les entitats i partits sobiranistes. A hores d’ara, però, la realitat es que aquest espai de trobada de dones pel sí camina als marges de la campanya oficial..

Les dones que ens la fem nostra mantenim el doble objectiu compartit:  posar al centre de la política del país les veus de les dones en la seva màxima diversitat, i posar al centre allò que ens preocupa de la nostra quotidianietat. I tenim un desig: el 2 d’octubre ser moltes moltes per fer la revolució que tantes volem des de fa anys i panys. 

A pocs dies del Referèndum de l’1 d’octubre, us animem a que us sumeu. Sabem molt bé que els interessos, preocupacions, aportacions de les dones acostumen a quedar invisibilitzades per les grans crides “transversals” i  veus de les figures mediàtiques. Aquest cop, estem davant l’ocasió històrica d’arribar al 2 d’octubre i obrir un procés constituent per decidir quin país volem, com ens volem relacionar amb el món, assegurar drets i llibertats per a totes, etc.

Donem tot el suport a les dones que estan al capdavant de les institucions del país i estructures que s’estan posant en marxa perquè el 1 d’octubre es pugui exercir el dret a votar en aquest país. A totes elles:  força i moltes moltes gràcies. Felicitats Tània!

Per les que teniu poca informació de Dones el Sí!, podeu donar ullada la web. Hem estrenat amb 8 arguments i una llarga llista de Sís…esperem que entre totes vagi creixent!

Ens veiem dilluns 11 de setembre al Tram 106: Provença amb Passeig de Gràcia! Bloc Feminista a la Diada.

PRESENTACIÓ DONES PEL SÍ!

Dones pel Sí! treballem per impulsar la participació de les dones en el referèndum de l’1 d’octubre, mobilitzar el vot afirmatiu, per donar veu a les dones en la campanya i per posar a l’agenda política les experiències vitals, necessitats i expectatives de les dones.

Està impulsada per dones de diferents procedències, col·lectius, entitats i partits sobiranistes que compartim un projecte comú: construir una república que es fonamenti en la justícia social, l’equitat de gènere, el sosteniment del planeta i el respecte pels drets humans (individuals i col·lectius), que posi al centre la vida per davant del deute i dels comptes de resultats de les grans empreses. Una república on tant important sigui la qualitat democràtica com el benestar de les persones i on la lluita contra la violència vers les dones esdevingui per fi una qüestió d’estat. Una república que sigui de tothom i per a tothom, es vingui d’on es vingui, construïda de baix a dalt, entre totes.

Fer un país més just passa per fer que la igualtat efectiva de dones i homes sigui l’eix vertebrador de la societat. No podem pensar en fiscalitat, en serveis socials o en polítiques de transport sense tenir en compte l’impacte diferenciat que tota acció pública té en la vida de les dones i dels homes. Per això cal que dones i homes siguem subjectes polítics en igualtat de condicions, amb paritat en tots els espais de participació i decisió.

Tenim una oportunitat històrica per aconseguir la llibertat, la del país i també la de les dones. Per això lluitarem i desoirem les amenaces de l’Estat espanyol i els poders fàctics contraris a la celebració del referèndum de l’1-O. I ho farem sabedores que la nostra lluita és la lluita de totes: la nostra, la de les que ja no hi són i la de les que encara han d’arribar.

No presentem cap programa polític, sinó que establim un espai de trobada, des de la diversitat d’opcions polítiques existents, per treballar per la victòria del Sí en el referèndum d’autodeterminació, tot apostant per una república que es comprometi fermament amb l’equitat de gènere.

Agraïm a totes les dones que han fet possible que la campanya Dones pel Sí sigui una realitat. 

Dones pel Sí ha estat impulsada per la sectorial de Dones de l’ANC amb el suport de Feministes per la Independència i de dones d’entitats i partits sobiranistes.

Estrenem  l’1 de setembre,  a partir d’aquí esperem que totes us la feu vostra. Ens cal sumar-nos totes per guanyar la república i l’oportunitat de fer un país nou, un país de totes i tots, per a tothom.

 https://donespelsí.cat/adhesions-campanya-donespelsi/

 

Feministes per la Independència

https://feministesperlaindependència.cat

28M:: Vermut Diàlegs feministes sobre referèndum i república, de 19h a 21h, a Ca la Dona

El dia 28 de març (dimarts), de 19h a 21h, us convidem al vermut Diàlegs feministes sobre referèndum i república. Plantegem un debat obert, on totes puguem parlar des de les il·lusions, expectatives, dubtes o pors sobre el referèndum, la desobediència, o la necessitat de fer xarxa entre feministes per aconseguir una república feminista, sigui quin sigui el resultat final de procés polític que estem vivint Catalunya.

Com el conjunt de la ciutadania, les feministes i les associacions de dones som diverses, no havent-hi unanimitat sobre l’abast i la manera de fer efectiu el dret a decidir o a l’autodeterminació. Això no treu que no ens plantegem reflexionar plegades al voltant dels interrogants que travessen les nostres lluites: Què hi ha en joc per a les dones? Fins a quin punt representa una oportunitat per despatriarcalitzar les institucions i estructures polítiques, socials i econòmiques? On és el moviment feminista en aquest debat?

Per començar la vetllada hem convidat a Itziar González i Virós i a Carme Porta i Abad, dues de les 4 dones que formen part del grup que ha redactat el Manifest pel Pacte Nacional pel Referèndum, per tal que ens presentin aquesta iniciativa.

Després, des de la diversitat dels feminismes, obrirem un espai on compartir il·lusions i neguits sobre la situació política del país. Us animem a totes a ser-hi.

Us hi esperem!

FxI

Referèndum, república i moviment feminista

Referèndum, república i moviment feminista. On és el moviment feminista en aquest debat? Què està en joc per a les dones?, per Tània Verge (publicat a Catalunya Plural i Dones en Xarxa).

Referèndum, república i moviment feminista

El debat territorial que ha ocupat de manera destacada l’agenda política catalana dels darrers anys ha estat en bona mesura cec al gènere, tot i que presenta diferents implicacions per a les dones i per a la igualtat. Els partits i les institucions no han prestat atenció a tals implicacions i el moviment feminista tampoc s’ha mobilitzat suficientment per incorporar la perspectiva de gènere en aquest debat públic. Vagi dit per endavant que, com el conjunt de la ciutadania, les feministes i les associacions de dones som diverses, no havent-hi unanimitat sobre l’abast i la manera de fer efectiu el dret a decidir o a l’autodeterminació ni tampoc sobre la preferència per un determinat model territorial. Això no treu que no hàgim de plantejar-nos les següents preguntes: On és el moviment feminista en aquest debat? Què està en joc per a les dones?

Referèndum i feminisme

El feminisme sempre ha plantejat la necessitat de repensar la comunitat política i assolir l’emancipació individual i col·lectiva. La comunitat política actual ens ha vingut donada i un referèndum ens permetria definir-la, tenint evidentment la possibilitat d’escollir l’ statu quo o una nova realitat política. Es tracta simplement d’una pràctica de llibertat, al marge de la direcció del vot en un referèndum. En aquest sentit, cal distingir, seguint Hannah Arendt ( Sobre la revolució, 1963), entre ‘contracte social’ i ‘contracte mutu’.

El primer fa referència al contracte que la societat subscriu amb llurs governants mentre que el segon es basa en la reciprocitat entre els individus que es vinculen per formar una comunitat política. Com ens diu Fina Birulés (2008), és el darrer tipus de contracte el que ens permet pensar un ‘món en comú’. El referèndum es pot entendre, doncs, com una pràctica de llibertat política, una oportunitat sense precedents per a definir com volem viure al territori de Catalunya i com ens relacionem amb la resta de pobles d’Espanya, d’Europa i del món. Les feministes sabem que la llibertat mai s’atorga sinó que es guanya, emprant quan cal la desobediència, que és part de l’ADN del feminisme (sufragistes, Rosa Parks, etc.). Perquè la llibertat escapa dels marges dels dictats d’un estat (sigui quin sigui aquest estat), els arguments legalistes contraris a la celebració d’un referèndum on es pugui bé confirmar o bé repensar la comunitat política no poden trobar cobertura des del feminisme.

Els debats de transcendència política com els que plantegen un canvi o reforma constitucional no ens són aliens i, per tant, cal feminitzar-los i feministitzar-los. D’una banda, feminitzar-los garantint la paritat en tots els espais de participació i decisió. Es tracta d’una qüestió de justícia: no existeix cap justificació democràtica per a la sobre-representació masculina. La presència en un espai determina a més el sentiment de pertinença i els significats socials dels mateixos així com els temes substantius sobre els quals es discuteix. Calen dones referents en aquests debats i especialment dones feministes, així com cal exigir, tant a les posicions del ‘sí’ com del ‘no’, que s’expliqui per què la independència de Catalunya seria positiva o negativa per a la vida de les dones. Hi tenim molt a guanyar deixant de parlar del ‘procés’ i la seva legalitat per centrar-nos, en canvi, en les conseqüències sobre les dones del resultat d’aquest procés. Recordem el cas escocès, on es constituïren els grups Women for Independence i Women Better Together, en el marc de les respectives campanyes a favor del sí i del no a la independència. El seu objectiu consistia tant a mobilitzar les dones com en incorporar les veus de les dones en els debats sobre el futur del país.

República i feminisme

Tant a Escòcia com a Catalunya, les enquestes recullen que la intenció de vot de les dones en un referèndum per la independència es basa menys en criteris expressius – com la identitat nacional – que en el cas dels homes, ja que respon en major mesura a factors de tipus instrumental – com millorar la qualitat de vida de la població. Sigui apostant per un nou estat o reformant l’actual, les feministes som aliades naturals en la feministització o despatriarcalització de les estructures socials, polítiques i econòmiques. Precisament perquè, com ens recorda Carole Pateman ( El contracte sexual, 1988), les dones no hem estat mai part signatària del ‘contracte social’ original (com a ciutadanes de ple dret) sinó que hi fórem incorporades mitjançant un ‘contracte sexual’ (com a esposes, mares o filles), les feministes no ens podem permetre el luxe de no ser presents avui en els espais de debat creats al voltant del futur de Catalunya.

Fer de l’erradicació de la violència masclista una qüestió d’estat, garantir el dret al propi cos i a la llibertat sexual, assegurar la sostenibilitat de la vida i trencar la divisió sexual del treball, establir una escola laica i coeducadora, substituir el militarisme per una cultura de la pau, o valorar la diferència i reconèixer la interseccionalitat dels sistemes d’opressió (de gènere, procedència, sexualitat, classe, diversitat funcional, etc.)… Aquestes qüestions han estat tradicionalment menystingudes en el marc de l’Estat espanyol i no hi ha cap garantia que aquests temes crucials per a la vida de les dones i per al conjunt de la societat entrin a l’agenda política sense la participació del(s) feminisme(s).

Al marge de la posició que es defensi (sobiranista, federalista o autonomista), les feministes estem plenament d’acord en reclamar un país independent del patriarcat, un país que garanteixi d’una vegada per totes la independència de les dones. Totes les feministes compartim aquest objectiu i volem bastir una república feminista. Som senzillament imprescindibles. Ens avalen molts anys de lluites i manifestos compartits. Si treballem en aliança des dels diferents espais on estem, respectant la pluralitat, podem tenir molta força. Per què no l’aprofitem?

Notes: Fina Birulés (2008), “Un mundo en común”, a Joan Casañas (ed), La autodeterminación de los pueblos. Barcelona: Icaria, pp. 79-90